Tots els colors de l'entrellat quàntic. Des del mite de la cova de Plató fins a la sincronicitat de Carl Jung fins a l'univers hologràfic de David Boh (en Catalá)
Reseña del libro "Tots els colors de l'entrellat quàntic. Des del mite de la cova de Plató fins a la sincronicitat de Carl Jung fins a l'univers hologràfic de David Boh (en Catalá)"
El llibre es divideix en tres parts. A la primera part (Les intuï cions), lautor tracta les hipò tesis mé s rellevants sobre la realitat il· lusò ria del mó n perceptible. Els grans pensadors han previst lexistè ncia dun nivell de consciè ncia que transcendeix la matè ria. Aquesta idea la trobem al Mite de la cova de Plató , a la " Teoria immaterialista" de Berkeley, a " Psicologia de la forma" (Gestaltpsychologie). La font mé s autoritzada rau en els treballs sobre linconscient col· lectiu i sobre la teoria de la sincronicitat de Carl Jung.A la segona part (Confirmacions) lautor descriu duna manera elemental però detallada el camí de la fí sica quà ntica, des de lexperiment de Thomas Young de la barrera amb dues escletxes fins als fenò mens de superposició destats i correlació quà ntica. Mitjanç ant aquestes claus privilegiades é s possible entendre lentrellat quà ntic. A la tercera part (Perspectives), lautor descriu les teories desenvolupades per David Bohm sobre el " potencial quà ntic" sobre " lunivers implicat i explicat" i sobre la visió hologrà fica del cosmos. Tot sexplica amb absoluta simplicitat, sense lú s de fó rmules matemà tiques i amb lajut de moltes il· lustracions.La humanitat, des dels seus orí gens, ha volgut investigar lorigen i la composició de les coses, descobrir el seu funcionament i el seu propò sit í ntim.El mè tode universalment utilitzat consisteix en descompondre objectes en parts cada vegada mé s petites i analitzar-los amb totes les tè cniques possibles, des de la investigació visual fins a les reaccions quí miques. Això encara passa avui. Per exemple, si un cientí fic vol descobrir lestructura quí mica i fí sica dun cub de granit, el dividirà en trossos cada cop mé s petits fins que es divideixi en à toms individuals.No obstant això , si el propi cientí fic vol investigar les partí cules individuals que formen là tom, rep una sorpresa increï ble. El cub de granit es comporta com ho faria un cub de gel. El cientí fic veu la matè ria que es torna lí quida, sevapora, desapareix entre els dits. La matè ria sò lida es converteix en energia que vibra.Les partí cules individuals es transformen en ones fluctuants sense mé s corporalitat.A nivell subatò mic, la matè ria ja no é s matè ria sò lida, es converteix en alguna cosa diferent. Les partí cules elementals ens enganyen.Semblen taques sò lides si algú les observa, però es comporten com ones vibrants quan no sobserven.Els à toms prà cticament nomé s contenen buit.A la superfí cie, creiem que podem tocar, pesar, manipular i mesurar la matè ria. Però , en la seva composició mé s í ntima, la matè ria es converteix en una onada de buit, energia, informació , ona o vibració . El que ens sembla un material sò lid, en la seva essè ncia mé s í ntima, ja no é s un material sò lid.En aquest punt, é s clar que ja no podem parlar duna sola realitat. Depenent dels nivells dobservació , des de lextremament petit fins a linfinitament gran, hi ha moltes realitats, totes diferents però totes absolutament certes.
